Vaig en metro de Vinya a Valpo. No m’assec perquè solament hi ha quatre parades. Vaig distret pensant en les imatges del dia a Viña del Mar. Pel darrere sento la veu d’un venedor ambulant que canta les meravelles dels seus productes, tot un ventall de noms irrecognoscibles per mi.
Diu que són els millors productes del Japó, de Croàcia i de Valpo. Al final afegeix ‘es un manjarrr’. Repeteix tota la cantarella tres cops seguits i molt de pressa com qui resa un parenostre desprès de molts parenostres. Al final sempre afegint: ‘es un manjarrrr’
Quan passa pel meu costat jo li faig ‘es un manjarrr’. L’home riu. Jo també. Repeteix: ‘ es un manjarrrr’ i aleshores riem tots dos plegats.
Arriba la meva parada a Puerto. Jo baixo, ell es queda assegut per repetir el trajecte invers sense pagar un nou bitllet. Aprofita per fer caixa, tot comptant els bitllets de les vendes del viatge.
El saludo amb el polze amunt. Li dic novament ‘es un manjarrr’. Ell fa com en ‘Chiquito’: simula unes paraules en anglès i al final afegeix com sempre: ‘es un manjarrrr’.
Somriu, em saluda tot esperant que el metro arrenqui.
Per mi ha estat també, tot ‘un manjarrr’….