Passejo per un dels carrers que van d’Ipanema a Copacabana. Ja es va fen tard i la gana apreta. Hi ha moltes botiges i locals per a turistes. No trobo el meu.
No tinc set perquè fa calor i vaig fent glops d’aigua. De tant en tant una mineral amb gas I llimona.
Quan ja gairebé no podia esperar més, veig un carrer, amb unes taules de residents prenent la fresca. Ja ho tinc!. Dit i fet. Un minúscul local, ple de caixes de cervesa i unes taules amb gent bevent al carrer.
Entro i pregunto si els queda quelcom per dinar. En portuguès tancat i cara de pocs amics l’home em diu que li queda ‘arroz e feijoes’. La noia, amatent, afegeix en veu baixa que també tenen carn. Pregunto que quina carn i diu que de bou, amb l’afegitó del tros de tall concret: contra llom potser.
Dic que sí de seguida. L’ajudant em prepara una taula en el minúscul espai que hi ha entre la barra i la paret. Pregunto si podria ser al carrer perquè fa molta calor. Diu que sí (jo ja ho sabia). Tanquem el tracte i com que conec les mesures generoses que fan servir, insisteixo que tinc poca gana, que no em posi un plat gaire gran.
Al moment avisa als clients d’una taula del carrer que deixin lloc pel ‘gringo’. Jo els dic que no es moguin i ells fan que sí. Jo insisteixo que no i al final (jo ja ho sabia) acabem compartint taula: ells les seves cerveses amb mi i jo el meu dinar amb ells. La divertida conversa s’allarga tota la tarda.
Un és professor d’economia a la Universitat. Un tipus sarcàstic que se’n fot de mi, d’ell mateix i de tot en general.
M’agrada la ironia. Denota intel·ligència i sentit de l’ humor. Li explico però que, en no dominar el portuguès, em costa entendre algunes de les frases llargues amb dobles o terceres interpretacions que utilitza tota l’estona. No fa cas de la meva observació i segueix a la seva.
En un moment donat surt a la conversa que va estudiar a França. Li suggereixo que parlem en francès que potser ens entendrem millor. Deixa anar un parell de frases però de seguida torna a utilitzar el portuguès. Amb tot, penso que al professor, li agrada més la cervesa que la docència.
El seu amic, O rei, és un tipus més centrat, molt més empàtic que el professor i que sovint el disculpa perquè diu que ha begut massa. Fa de xofer.
M’explica que està passant pensió a les seves tres exdones. Ara viu amb una altra que s’estima molt. Està clar que O Rei, és un seductor. Segons diu es porten molt bé entre elles i sovint es troben tots per celebrar esdeveniments familiars.
O Rei riu satisfet. L’amic segueix rient-se de tot sense concretar. Jo he dinat realment, ben distret.
S’ha fet tard i se’n van tots dos, però abans O Rei, em deixa el seu telèfon per si necessito quelcom a Rio.