Estic dinant en un mercat de la regió dels llacs a Xile. Tots els comensals són gent del poble i coneguts dels propietaris del negoci. Rústic, molt rústic, tant que hi ha una parella sobre la cinquantena que desentonen. Vesteixen amb elegància. Són xilens però no d’aquest lloc on dinem.
Ell sembla absent. Menja tranquil·lament la ‘cazuela de ave de campo’ que ella li ha demanat. Ella porta una ‘empanada’ feta a l’olla, com tots els plats del local.
Intento averiguar d’on són i de què parlen, però enraonen xiuxiuejant i no donen pistes suficients.
A l’hora de pagar, ella demana el compte però abans que arribi la factura, busca a les seves butxaques i molt discretament posa uns quants bitllets a la caçadora que porta l’home. Li fa uns amanyacs afectuosos i riu. Ell segueix com absent. Deu estar-hi acostumat, penso jo.
Arriba el compte. Amb desinterès ell busca a la butxaca de la caçadora, treu els bitllets i paga.
Jo prenc un ‘cafè de trigo’ per evitar el cafè instantani. Al carrer sona Manà.