Fa calor a 36 graus i també molta humitat. És hora de dinar, en aquest poble de Brasil, però aquí la gent prefereix fer tapes i beure cervesa, molta cervesa.
Demanes les teves tapes, les agafes si s’escau, o te les porta el propietari. El sol molesta molt així que arreplegues la taula i les cadires i les ubiques on et dóna la gana però sempre on hi hagi ombra. Si cal al mig del carrer doncs gairebé al bell mig del carrer.
La gent de diferents edats xerra i riu. Un grup de gent més gran toquen la guitarra i canten. Sembla que la senyora que fa un solo ho fa bé i les altres taules aplaudeixen.
Els cotxes passen més lents però cap es queixa. Passa una unitat de la policia municipal i el que fa de copilot treu mig cos per la finestra per a saludar un conegut de les taules del mig del carrer.
El conegut respon amb un crit moderat. Les altres taules segueixen a la seva, mentre van bevent cervesa, xerrant i rient.
L’ombra és agradable. La brisa que arriba del port la fa encara més agraïda.
La gent sembla feliç. El desordre s’ordena sol i el benestar envaeix l’entorn i les persones. Les ordenances municipals de terrasses, taules i cadires, si és que hi són, romanen al calaix de l’ordre més ordenat, com el del meu petit país.