He dormit plàcidament a prop del port a Punta del Este.
Al matí abans de sortir a explorar el port i la ciutat, reservo una altra nit i pago. En Juan s’equivoca i em cobra dues nits a la targeta. No sap com desfer l embolic i demana a la Paula que està al jardí xerrant, que li ho expliqui.
La Paula s’apropa a la recepció amb un caminar pausat. S’adreça a mi directament en català. I doncs? faig jo tot il·lusionat. M’explica que ha viscut els seus anys d adolescència a Blanes. Va estudiar al s’Agulla i després un cicle formatiu a Barcelona.
Em pregunta que don sóc. Dons mira, fa amb una rialla de complicitat, el meu germà va néixer a l’hospital del teu poble.
Els seus pares romanen a Catalunya. Ella va preferir tornar a l’Uruguai. Té un fill de 7 anys. M’explica un munt de coses del país: ensenyament gratuït, sanitat semi però per a tothom, també és gratuïta pels més necessitats.
La conversa s’allarga i s’allarga. Els records també.