Fa molta calor, però avui no hi ha mosquits. Surto a prendre la fresca a la plaça ombrejada per una bona varietat d’arbres tropicals. Hi ha una brisa càlida de ponent que tempera la calor humida de la zona.
M’assec en un banc xarrupant una taronjada natural amb gel que despatxen des d’una bici ambulant que es distingeix per l’ombrel·la irisada que porta incorporada.
Veig un carretó vell i atrotinat pintat amb els colors de la bandera colombiana. Penso que podria quedar bé si li faig
una foto per pintar-lo després. La faig amb el mòbil. Al cap d’una estona, observant més acuradament el carretó, distingeixo les seves pròpies ombres i el detall de les llambordes amb llurs ombres al damunt i també veig un pou de gran diàmetre sobre un paviment anivellat per salvar el pendent de la plaça just davant del carretó. Penso que tot plegat, donaria claror i profunditat al meu quadre.
Així que tinc un nou marc al cap, per pintar el quadre del carretó.
Trec un altre cop el meu mòbil, però ara hi ha un home fumant que tapa la perspectiva del carretó. Faig paciència amb el mòbil a la mà pensant que quan es fumi la cigarreta se n’anirà. Efectivament, el fumador se’n va i just en aquest moment s’asseu al pou un vianant per protegir-se del sol, tot bevent una taronjada amb gel com la meva. Ja se la beurà i seguirà camí com el fumador d’abans, penso.
Faig novament paciència amb el mòbil a la ma esperant el meu moment. El sol torna a brillar amb intensitat fora de la plaça. Els contrastos de clarobscurs fan més atractiva la imatge que dibuixo al meu cervell pel futur quadre.
Sobtadament, durant la nova espera, arriba el propietari del vell carretó de colors i se l’enduu de pressa i sense avisar, cap a una altra plaça.