Fa dies que dorm a batzegades i li costa de llevar-se. Avui però, ha dormit tota la nit d’un son, somniant repetidament en túnels de tren.
S’alça amb inesperada agilitat: avui serà un bon dia -pensa-, però de sobte no aconsegueix veure’s les mans, ni els braços ni els pits. S’observa a ella mateixa en un nítid picat, que poc a poc s’anirà difuminant. Veu encara, terroritzada, com el seu propi cos, es desploma al costat del llit, com un sac de patates.
La seqüència s’esborrona de pressa; una boira blanquinosa se l’emporta, fent-la fonedissa del tot i a ella se l’enduu, amb la força de l’esclafit, més enllà del dormitori.