Cal fer alguna cosa de veritat.
Mentre que a Madrid es dediquen a canviar l’assignatura de ciutadania per alguna altra d’educació “cívica-constitucional”?, i a casa nostra es dediquen a desmantellar l’ensenyament públic, amb mètodes, per dir-ho suaument, molt poc elegants, milers de llicenciats amb màsters, doctorats i idiomes en el seu sacrificat currículum, han de marxar lluny de casa, per poder treballar del que saben, els més afortunats, o del que sigui, la resta.
El govern Rajoy critica per enèsima vegada el model educatiu actual i és clar, en proposarà un de molt millor. De moment la millora consisteix a canviar el nom de 4t d’ESO per 1r de Batxillerat i sobretot a intentar que s’estudiï més castellà, menys català i una mica més d’anglès perquè els nous presidents dels governs espanyols, no facin el ridícul com els que hem tingut des de la dictadura, que necessiten traductor per anar al lavabo.
Així les coses l’atur juvenil a Espanya, ja supera el 50% i com que no ens en sortim, la Comissió Europea enviarà equips d’acció per estudiar la situació i aplicar mesures urgents. De moment, però, tot pel dèficit, res per establir les condicions mínimes per crear llocs de treball, res per incentivar, ni que sigui tímidament, una demanda atemorida per decisions preses en una única direcció i a favor dels de sempre.
El govern Mas, obsessionat a donar lliçons al món sobre reducció de dèficit, no sap fer res més que retallar i retallar. Retalla d’on vol i també d’on no pot, però no retalla d’allà on més equitatiu seria. Les conseqüències d’aquest despropòsit no es faran esperar gaire, en format de recessió oficial.
Entretant, per no molestar als que manen més, continuen enrocats en la recerca d’eufemismes que dissimulen la via més racional per començar a solucionar els nostres problemes de veritat: la independència.
Sembla que a més del “pacte fiscal” que ningú sap encara que és, les línies vermelles (que ara ja són rosades) i les costures, ara toca parlar “d’emancipació” i per si els alemanys no saben què vol dir això d’emancipació el M.H. Sr. Mas, els ho explica amb l’exemple del nen que se’n va de casa.
En secret, intento endevinar quin serà el proper eufemisme, però em rendeixo a l’avançada, davant l’actual intensitat creativa del nostre govern.