Ball

Ballen.
L’orquestra interpreta ‘I will always love you’.
Ell l’agafa a ella per la cintura amb el braç dret i amb la mà esquerra pren la mà dreta d’ella, amb ambdós colzes lleugerament separats dels cossos.

Mentre segueixen ballant amb el ritme i la cadència dels enamorats, talment com si no hi hagués ningú més a la sala, ella es va apropant una mica més a la cara d’ell, mentre desfà la seva mà dreta de l’esquerra d’ell i la hi posa a la cara, entre el coll i el clatell.

S’apropa cada vegada més. Nota el seu alè als pòmuls, al nas i a la boca mentre és conscient també de la seva pròpia excitació.

Ara l’acaricia amb la mà esquerra de manera que el té agafat pel coll i la nuca amb les dues mans. El besa a la boca i ell s’hi esplaia complaent.

Sona la música.

Ballen.

Publicat dins de Està passant... | Comentaris tancats a Ball

La noia morena

Avui recordo la noia morena
les mans agafades i els dits encreuats
del blanc al negre, tots els colors del sol
imatges de la noia morena que passen pel meu cap
les escric i es renoven
temps d’estimar
temps de compartir
avui penso en tu, noia morena de somriure clar
et voldria cantar
et voldria tenir.

Avui recordo la noia morena
tots els colors del sol
temps d’estimar
temps de cantar.
Publicat dins de Uncategorized | Comentaris tancats a La noia morena

La néta

La filla és mare
la vida ens renova
l’avi us estima

Publicat dins de Haikus | Comentaris tancats a La néta

Noranta

fer-ne noranta

somicar, no pas riure

cony, quin malviure!

Publicat dins de Haikus | Comentaris tancats a Noranta

Death in paradise



He anat a Sainte Marie a Honoré, on es parla el francès i no pas l’anglès, per veure les localitzacions de la sèrie. La badia amb la icònica imatge del campanar, el bar de la Catherine i el petit port des d’on salpen els Ferrys a la sèrie, són perfectament reconeixibles a mesura que m’hi vaig apropant.

Un cop aboiat, arribo amb el ‘dinghy’ al moll de pilons que comença a dues cantonades a l’esquerra, de la plaça de l’església. És un carrer bonic, llarg i estret que comença més enllà del bar de la Catherine i acaba al port, amb botigues de souvenirs a cada banda, bars i cases habitades. Hi ha un bar on tenen penjades fotos del rodatge. A la sèrie fan creure que és l’interior del de la Catherine.
La comissaria roman tancada, però es pot pujar fins a l’entrada per l’escala central i després pels dos laterals.

La cabanya del comissari -Humphrey Goodman, of course,- no hi és i en Harry tampoc, esclar, perquè no és època de rodatge i entre temporades, la desmunten tot i que he aprofitat per fer una bona passejada per l’esplèndida i llarga platja de La Perle.


També he pogut sopar i fer una copa a l’autèntic bar de la Catherine perquè és obert i plenament operatiu, malgrat no tenir el mateix glamur que es dibuixa a la sèrie. A més la mare de la Camille no hi és, ni se l’espera.

Naturalment -això ja ho sabia- no he pogut xerrar amb la subinspectora Camille, perquè ja fa vuit temporades que va marxar i aquí gairebé ni se’n recorden.

Tothom sap que l’illa té aeroport internacional. De l’aeroport a Honoré hi ha una hora en taxi. Podria tornar-hi quan rodin, per veure-ho tot en directe, però la Camille no hi serà i potser farà massa calor. No ho sé pas.

Publicat dins de Està passant... | Comentaris tancats a Death in paradise

Huehues

My personal look at Puebla carnival

Publicat dins de Està passant... | Comentaris tancats a Huehues

Sunbeds & Hammocks

https://opensea.io/collection/hammocks

Publicat dins de Està passant... | Comentaris tancats a Sunbeds & Hammocks

Basic tools

https://opensea.io/collection/basic-tools

balART. All pictures are created with a finger and the basic tools.

Publicat dins de Està passant... | Comentaris tancats a Basic tools

La mirada de Cuba

https://opensea.io/collection/la-mirada-de-cuba


60 gazes to my camera in Cuba

Publicat dins de Està passant... | Comentaris tancats a La mirada de Cuba

Plors

El nadó plora. El pare no hi és. La mare mira la telenovel·la. A la seva habitació el nadó plora desconsoladament. La mare no el sent perquè segueix  embadalida la telenovel·la. El nadó s’ofega i el pare és fora. La mare plora  la pena de la princesa  de la tele. 

Publicat dins de Està passant... | Comentaris tancats a Plors