S\u2019han conegut fa hores. Han sopat junts. Arriben a casa d\u2019ella. La pulsi\u00f3 es mastega i es reflecteix a les mirades c\u00f2mplices. Tanquen la porta i es besen apassionadament all\u00e0 mateix.
Ella es desf\u00e0 de l\u2019abra\u00e7ada amorosa i fa uns passos cap a la sala d\u2019estar. Ell la segueix darrere fins que l\u2019atrapa. En vol m\u00e9s, per\u00f2 ella dubta: \u201cqu\u00e8 estem fent?\u201d pregunta esporuguida. \u201cSeguir amb el que la vida ens posa al davant\u201d respon ell, sense alterar-se ni un p\u00e8l. Ell s\u2019ha quedat darrere d\u2019ella xiuxiuejant-li paraules tendres al clatell. Ella mirant endavant ignorant la c\u00e0mera, fent-se pregar, escoltant cofoia les floretes del fog\u00f3s pretendent.
L\u2019home, cavalleresc, notant la inquietud d\u2019ella, li pregunta que si vol que se\u2019n vagi. Ella dubta novament. Voldria que es qued\u00e9s, per\u00f2 li explica que est\u00e0 casada, que la relaci\u00f3 no funciona, per\u00f2 que malgrat tot, roman casada. L\u2019home recula sorpr\u00e8s i es desf\u00e0 la llarga seq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019un darrere l\u2019altra. No ho sabia. Es disculpa fent-li saber a ella. La dona li diu que no es preocupi, que no es culpa d\u2019ell, que ella no li ho havia detallat i que, per tant, no tenia per qu\u00e8 saber-ho.
Hi ha uns moments de tensi\u00f3. Al final l\u2019home agafa l\u2019abric que havia deixat damunt del sof\u00e0 i se l\u2019end\u00fa doblegat, al bra\u00e7 dret. La mira amb desig. La mirada es torna per\u00f2, m\u00e9s paternalista. Ella encara no s\u2019ha girat. S\u2019acomiaden. L\u2019home surt al carrer i tanca la porta tot fent una \u00faltima mirada a la dona que l\u2019ha enamorat. Puja al taxi que incomprensiblement encara l\u2019espera.
Quan arrenca el cotxe ella corre esperitada cap a la finestra. Se\u2019l mira amb m\u00e9s desig que al principi. No pot evitar fer comparacions entre l\u2019home que se\u2019n va i el propi marit.
–o–
Ell arriba a casa mig begut, despr\u00e9s de fer unes quantes copes amb els amics. Creu que no \u00e9s prou bo per a ella. Se sap inferior intel\u00b7lectualment i que la mala vida que porta, no es correspon amb l\u2019amor gener\u00f3s que ella li professa. Ella l\u2019espera preocupada per les cont\u00ednues borratxeres d\u2019ell i perqu\u00e8 no \u00e9s capa\u00e7 de trobar el desllorigador que millori la situaci\u00f3.
Obre la porta i caminen cap a la sala d\u2019estar, ell fent petites esses i ella al darrere. S\u2019aturen. Es prepara una altra copa de whisky. Ella li censura l\u2019acci\u00f3 dol\u00e7ament. L\u2019home li confessa el seu desconsol. Ella li xiuxiueja tendres paraules de consol al clatell. Ell mira endavant ignorant la c\u00e0mera, mentre escolta desconsolat, les paraules d\u2019escalf de la seva muller. S\u2019emfatitza la t\u00edpica situaci\u00f3 irreversible, trista, de mal final.
La comprensiva esposa segueix darrere el marit, xiuxiueja que xiuxiuejar\u00e0s, en una posici\u00f3 que dif\u00edcilment es pot donar a la vida real, per\u00f2 que el cinema ens ha fet ben natural.
No se\u2019n surten. Ell es deixa caure abatut del tot, al sof\u00e0. Ella el colxa de seguida amb una flassada que passava per l\u2019escena. Se\u2019l mira amb tendresa. El marit dorm profundament. L\u2019esposa fidel no pot evitar, mentre el contempla, fer comparacions amb l\u2019home que fins fa poc, li deia coses boniques al clatell i que ha marxat amb l\u2019abric doblegat al bra\u00e7 dret.
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
S\u2019han conegut fa hores. Han sopat junts. Arriben a casa d\u2019ella. La pulsi\u00f3 es mastega i es reflecteix a les mirades c\u00f2mplices. Tanquen la porta i es besen apassionadament all\u00e0 mateix.Ella es desf\u00e0 de l\u2019abra\u00e7ada amorosa i fa uns passos … Continua llegint