![\"\"](\"https:\/\/balart.cat\/bloc\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/saloon-300x210.jpg\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\nAssegut en un vell balanc\u00ed de pi vermell al costat de la porta, hi ha un home amb barret de cowboy que treu punxa a una branca de roure amb un ganivet de butxaca. Es miren de re\u00fcll. En McGuire lliga el cavall amb el nus ballestrinca i busca una moneda a la butxaqueta de l\u2019armilla. L\u2019agafa entre el dit del mig i l\u2019\u00edndex de la ma dreta i la impulsa des de sota amb el dit gros, per fer-la arribar al noiet tot esparracat que l\u2019espera dempeus amb una rialla, perqu\u00e8 ja hi est\u00e0 avesat. \u201cPorta\u2019l a l\u2019estable, treu-li la sella i el raspalles, ja passar\u00e9 a recollir-la<\/em>\u201d li diu sense mirar-se\u2019l.<\/p>\n\n\n\n Fa dues passes endavant, just perqu\u00e8 no l\u2019arrepleguin les portes que retornen. S\u2019atura novament amb aire desafiant. Escup el tros de tabac ressec que mastega, a l\u2019escopidora de la dreta i un gos sarn\u00f3s fuig esperitat.<\/p>\n\n\n\n A la seva esquerra hi ha dues taules de p\u00f2quer de tapets verds amb quatre jugadors en una i cinc a l\u2019altra. Tots els jugadors, aturen coordinadament les partides i es miren al foraster amb curiositat i desconfian\u00e7a alhora. A la seva dreta hi ha tres taules buides i m\u00e9s endavant un pianista desafinant tocant \u201cAlabama\u201d. En un rec\u00f3, m\u00e9s lluny, seuen dues noies amb cotilles negres, faldilles verdes can-can i plomes vermelles al cap. Una duu un collaret de vellut amb una pedra ovalada de nacre al davant, estrenyent-li el coll. S\u2019hi fixa.<\/p>\n\n\n\n El taulell \u00e9s llarg. Al costat i dempeus, mig jeu un vell esdentegat de barba llarga i blanca i mirada perduda, l\u2019O\u2019Callaghan, que aguanta una pipa d\u2019escuma a la boca i un got de whisky a la ma. M\u00e9s cap al mig hi ha dos cowboys que la fan petar mentre beuen bourbon en gots petits. A la dreta hi ha un altre cowboy corpulent que beu sol. El nouvingut avan\u00e7a poc a poc en l\u00ednia recta fins a situar-se a tocar del taulell, entre els homes que xerren i el cowboy que beu tot sol. Demana un whisky doble que li porta de seguida el cambrer de camisa blanca, dues lligues negres, una a cada bra\u00e7 i davantal negre. Se\u2019l beu d\u2019un glop i li\u2019n demana un altre igualment doblat , mentre observa de re\u00fcll al bevedor solitari de la dreta. Quan el cambrer li serveix el segon whisky doble, el cowboy solitari es gira i li diu a McGuire, amb aire autoritari que li agrada el seu barret. Impertorbable el foraster fa un traguinyol del whisky que t\u00e9 davant, tot fent que no l\u2019ha escoltat. \u201cEstic parlant amb tu, foraster<\/em>!\u201d, insisteix el cowboy amb un aire encara m\u00e9s de pinxo.<\/p>\n\n\n\n En McGuire li diu, sense mirar-se\u2019l, que a ell tamb\u00e9 li agrada, que per aix\u00f2 el porta, mentre fa un altre glopet de whisky. L\u2019home de la dreta se li acosta tot insistint que li agrada el barret i que el vol tenir a la seva col\u00b7lecci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n En McGuire, no s\u2019ho pensa dos cops: li posa la ma al clatell i d\u2019una revolada, li esclafa la cara dues vegades contra el taulell. Mig estabornit i sagnant abundantment pel nas, el cowboy se\u2019n va capcot del i surt del \u2018saloon\u2019.<\/p>\n\n\n\n El pianista ha parat en sec de tocar. Un dels dos cowboys de l\u2019esquerra, es mou per intentar contraatacar, en nom del ferit, l\u2019embranzida del foraster, per\u00f2 anticipant-se al seu moviment, en McGuire ja ha desenfundat el seu colt 45 i l\u2019apunta directament al cor, sense dir res. Tamb\u00e9 en silenci, el cowboy s\u2019atura i s\u2019aparta prudentment d\u2019en McGuire amb aquell gest universal d\u2019aixecar els bra\u00e7os a nivell dels malucs, amb les dues mans mirant al sostre i fent que no amb el cap.<\/p>\n\n\n\n El tecleig de les botes de pell girada i el dringar dels esperons, ressonen a l\u2019enfustat del porxo, situat a ma esquerra del carrer solitari. Arriba a la porta de vaiv\u00e9 i s\u2019atura amb les cames eixarrancades, com si s\u2019estigu\u00e9s preparant pel que pogu\u00e9s trobar a dins.<\/p>\n\n\n\n Impertorbable McGuire torna a col\u00b7locar el seu colt a la funda i fa el darrer glop de whisky doble. Treu una moneda de la butxaqueta de l\u2019armilla i la fa dringar pel taulell per pagar (al Far West tothom sap el que val la beguda i per aix\u00f2 mai no ho pregunten).<\/p>\n\n\n\n En aquest prec\u00eds moment se li acosta dissimuladament i coqueta, una de les noies que es diu Margarita i li pregunta que si vol passar una bona estona amb ella tot passant-li el bra\u00e7 per l\u2019espatlla. Ell se la mira de perdonavides i li enretira el bra\u00e7 sense contemplacions tot dient-li que \u201cuna altra estona, nena<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n El foraster es toca educadament, l\u2019ala del barret, fa mitja volta i enfila cap a la sortida. Una de les taules de p\u00f2quer, atura la partida per observar amb parsim\u00f2nia com se\u2019n va McGuire. Ell fa una \u00faltima mirada desafiant a les dues taules i tamb\u00e9 al pianista. S\u2019atura lleugerament davant les portes de vaiv\u00e9, les empeny amb estil i surt a fora.<\/p>\n\n\n\n Novament les botes de pell girada talonegen la fusta del porxo. Baixa els tres graons de les escales i travessa el carrer polseg\u00f3s en deu passes mal comptades. Entra a l\u2019hotel, toca el timbre d\u2019hostes i demana una habitaci\u00f3 a l\u2019home que arriba de seguida per atendre\u2019l. Li ofereix l\u2019enorme llibre de registres i una ploma i un tinter, que en McGuire rebutja. Li pregunta que quants dies s\u2019hi estar\u00e0 a l\u2019hotel. Sospira i li diu que no ho sap, que \u201cja es veur\u00e0<\/em>\u201d. Treu un bitllet de l\u2019altra butxaqueta de l\u2019armilla i el deixa damunt del taulell sense demanar el preu. El de l\u2019hotel no diu res. Agafa el bitllet i el col\u00b7loca dins del calaix que hi ha mig amagat, a sota el taulell.<\/p>\n\n\n\n El foraster puja les escales parsimoniosament, arriba al passad\u00eds del pis i obra la porta de la 102. Tot en ordre: l\u2019habitaci\u00f3 es veu polida i la finestra d\u00f3na al carrer tal com havia demanat. Es treu les botes, penja el barret que li volia prendre el cowboy, al penja-robes. Fa tres passes i amb els dits del mig i l\u2019\u00edndex de la ma esquerra estirats, fa c\u00f3rrer una mica el transparent de la finestra per mirar dissimuladament el carrer fosc.<\/p>\n\n\n\n Tenia la idea d\u2019anar a rentar-se als banys, per\u00f2 est\u00e0 molt cansat i ho deixa per dem\u00e0. Es mulla la cara amb l\u2019aigua de la palangana que hi ha a la tauleta. Es deixa caure tan llarg com \u00e9s al llit de molla tova i matal\u00e0s gruixut. Abans per\u00f2, amaga la pistola a sota el coix\u00ed, per si les mosques, perqu\u00e8 un d\u2019aquells cowboys li ha fet mala espina.<\/p>\n\n\n\n En McGuire \u00e9s d\u2019aquells que sempre dormen amb un ull obert.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 En Mcguire fa deu dies que cavalca pel desert damunt Shadow, el seu fidel cavall negre amb taques blanques al pit. Avui a mitja tarda, poc abans que el sol comenci a pondre\u2019s , arriba a Tucson. Avancen … Continua llegint