<\/p>\n\n\n\n
La senyora surt del restaurant amb el seu ‘doggy bag’ ben embolicat. Als esglaons de l’entrada hi ha un pobre famolenc assegut. Com si tots dos seguissin un ritual conegut, la Sra. deixa caure a la ma llunyana del pidolaire, la bossa amb les restes que s’ ha endut: un quart de pollastre fet a la brasa, un tros de iuca i un potet ben tapat al costat, amb salsa d’all.<\/p>\n\n\n\n
El pobre l’ha agafat d’una revolada i l’obre amb avidesa. No t\u00e9 temps de desfer el nus i estripa la bossa fent for\u00e7a amb les dues mans.<\/p>\n\n\n\n
De seguida devora un tros de pollastre i llen\u00e7a al carrer els ossos de l’ala que ha triat en primer lloc. Jo estic ben apunt de dir-li alguna cosa, quan apareix una gossa famolenca prima i de mirada trista i espantadissa que gaireb\u00e9 no deixa que els ossets toquin a terra. Els devora sense deixar de vigilar.<\/p>\n\n\n\n
El pobre s’acaba la resta del pollastre. Continua tirant els ossos ben escurats a la gossa que tamb\u00e9 els aprofita.<\/p>\n\n\n\n
Surt una noia adolescent bevent d’ una ampolla de gasosa i el pobre li demana. La noia no dubte ni un instant. Li dona i el pobre l\u2019 agafa sense agrair-li.<\/p>\n\n\n\n
A dintre del local, les fam\u00edlies mengen, beuen i riuen. A fora ja no plou. Comen\u00e7a a sortir el sol.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La senyora surt del restaurant amb el seu ‘doggy bag’ ben embolicat. Als esglaons de l’entrada hi ha un pobre famolenc assegut. Com si tots dos seguissin un ritual conegut, la Sra. deixa caure a la ma llunyana del pidolaire, … Continua llegint