![\"\"](\"https:\/\/balart.cat\/bloc\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/2016-04-18-10.25.20-300x225.jpg\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\nEm pregunta que si la convido a dinar, mentre busca uns papers de propaganda que no troba. Tamb\u00e9 se\u2019n surt: \u2018\u00e9s que ahir v\u00e0rem fer neteja\u2019. <\/em>Dubte una mica mentre va pensant qu\u00e8 far\u00e0 o dir\u00e0 a continuaci\u00f3. \u2018No puc sortir perqu\u00e8 m\u2019han deixat sola\u2019<\/em>. B\u00e9 penso. Aix\u00ed m\u2019estalvio el convit, perqu\u00e8 jo ja havia decidit que s\u00ed, que la convidaria a dinar. Em dona tota la informaci\u00f3 detallada i els preus. Segona barrera superada. Li dic que ja m\u2019ho pensar\u00e9 i m\u2019acomiado.<\/p>\n\n\n\n L\u2019endem\u00e0 plou. De tota manera passejar\u00e9 igualment pels carrers i gaudir\u00e9 de les esgl\u00e9sies, els mercats i la gent.<\/p>\n\n\n\n L’endem\u00e0 torna a ser assolellat. Busco el sol de la pla\u00e7a central ben assegut en un banc davant la catedral. Al cap d\u2019una estona, s\u2019atura una noia guapa i ben maquillada, al meu costat. Hola, Sara. \u2018Hola, Joaquim\u2019<\/em> fa. A contrallum es retalla la seva esvelta silueta i una rialla que continua magnetitzant-me. \u2018Vaig a lliurar aquests papers\u2019<\/em>, mostrant-me un plec de fulletons que porta a les mans. Fa una pausa tot esperant qu\u00e8 li pugui dir jo. La miro, per\u00f2 no li dic res m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n La noto inquieta, esperant-se per si l\u2019acompanyo a fer la seva gesti\u00f3 o no. Al cap d\u2019uns segons, veient que no dic res, em pregunta que quan me\u2019n vaig. Li dic que a la tarda agafo l\u2019avi\u00f3 cap a Lima, buscant el mar, fugint de l\u2019al\u00e7ada de l\u2019altipl\u00e0. \u2018B\u00e9, doncs, almenys t\u2019acomiadar\u00e0s, no?\u2019 <\/em>S\u00ed, esclar li dic. Aleshores se\u2019n va amb els seus papers i el seu caminar \u2018sexy\u2018 i tranquil.<\/p>\n\n\n\n Jo deixo el meu banc i me\u2019n vaig als portals buscant l\u2019ombra perqu\u00e8 aqu\u00ed el sol crema.<\/p>\n\n\n\n Al cap d\u2019una hora vaig cap al despatxet de la Sara per acomiadar-me tat i com hav\u00edem quedat. Fem broma. Li agraden les meves ulleres de sol amb els vidres de color rosa i prova de quedar-se-les de record. De cap manera li dic. Qu\u00e8 faria jo sense ulleres amb aquest sol que enlluerna! Me les torna.<\/p>\n\n\n\n Li pregunto: i doncs ara qu\u00e8 fem? Diu que vol venir a Espanya amb mi. Li dic que ara mateix solament hi trobo complicacions: parlar amb els pares, demanar-los la m\u00e0 de la filla, casar-nos, viatjar a casa meva tots dos. Penso que els teus pares no ho entendrien. Ella diu que s\u00ed una vegada m\u00e9s (t\u00e9 respostes per a tot). La seva mare, solament vol que ella sigui feli\u00e7, aix\u00ed que no li diria pas que no, m\u2019explica seguint-me el joc. Diu que vol fills amb els ulls blaus. Li explico que les probabilitats s\u00f3n inferiors al 50%. Fa una altra pausa llarga i es conven\u00e7 finalment, que no tinc gens d’inter\u00e8s a intentar-ho.<\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s diu que vol anar a les Can\u00e0ries. Nova pausa llarga. Pel nostre costat van passant els turistes i ella aprofita per oferir-los les seves excursions, sense perdre el fil de la conversa. Ric. M\u2019agrada aquesta habilitat multitasca. Ella riu. Ho valora. Novament silencis.<\/p>\n\n\n\n Al final li torno a dir que m\u2019ha agradat molt con\u00e8ixer-la. Ens fem un pet\u00f3. Jo giro cua despr\u00e9s de tornar-la a mirar tendrament i admirada.<\/p>\n\n\n\n Ad\u00e9u Sara bonica!<\/p>\n\n\n\n Tornar\u00e9….<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Passejo per la preciosa \u2018Plaza de Armas\u2019 de Cusco. Busco informaci\u00f3 per fer la visita al Machu Picchu. Em deixo captar per la Sara, una cusquenya guapa, llesta i atrevida que de seguida em convida a passar al seu despatxet … Continua llegint