L\u2019 alt c\u00e0rrec.<\/p>\n\n\n\n
Es creu graci\u00f3s, per\u00f2 no ho \u00e9s, es miri com es miri. \u00c9s menut i nervi\u00f3s, per\u00f2 t\u00e9 aquell posat altiu del qui se sap millor, perqu\u00e8 ell \u00e9s al costat dels que manen, \u00e9s clar.<\/p>\n\n\n\n
Ostenta un c\u00e0rrec de confian\u00e7a amb funcions executives, molt ben remunerat perqu\u00e8 en el seu moment, a m\u00e9s de llagoter reconegut, aportava m\u00e9s d\u2019una habilitat \u00fatil al partit i que, suposadament els altres companys de carnet no oferien.<\/p>\n\n\n\n
A partir d\u2019aqu\u00ed, resulta ser un directiu molt eficient, en relaci\u00f3 a ell mateix ( increment de sou dividit per hores de dedicaci\u00f3), per\u00f2 molt poc efica\u00e7 per a la Organitzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Desconeix la normativa que li \u00e9s aplicable, per\u00f2 tan li fa, perqu\u00e8 redacta informes molt normatius, que satisfan plenament la direcci\u00f3, al seu cap i fins i tot als interventors de comptes.<\/p>\n\n\n\n
Quan parlen d\u2019ells, els del govern, s\u2019autoanomenen equip, quan en realitat cadasc\u00fa va a la seva, es comuniquen poc i sovintegen les contradiccions en les ordres, comunicats o recomanacions als ciutadans.<\/p>\n\n\n\n
Les sessions de debat per a la millora de procediments, entre direcci\u00f3 i treballadors, no s\u00f3n res m\u00e9s que alli\u00e7onaments del que els ordenen que facin. No escolten, no atenen, no afavoreixen la participaci\u00f3. Decideixen i manen que per aix\u00f2 s\u00f3n l\u2019equip directiu.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019Entitat funciona descontrolada, amb automatismes insegurs i caducs. Si no fos que realitza una activitat social p\u00fablica i subvencionada, faria molt que el mercat, l\u2019hauria enviada als jutjats mercantils.<\/p>\n\n\n\n
El c\u00e0rrec de confian\u00e7a ho sap, aix\u00f2 s\u00ed que ho sap, i continua valorant la seva efici\u00e8ncia en relaci\u00f3 a ell mateix, per\u00f2 la de l\u2019Entitat i la qualitat dels serveis que gestiona, no l\u2019amo\u00efnen gens ni mica.<\/p>\n\n\n\n
Si alguna estona en la solitud del seu magn\u00edfic despatx, l\u2019incomoda la pr\u00f2pia veueta de la vergonya, s\u2019afanya a calcular novament, el sou que gaudeix pel c\u00e0rrec que ostenta i els anys que el seguir\u00e0 cobrant, si tot va b\u00e9. \u00c9s el millor, el m\u00e9s espavilat. Els seus companys de direcci\u00f3, tamb\u00e9, per\u00f2 ell, m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n
S\u2019escolta, predica, diagnostica i profetitza els qu\u00e8s, coms i quans de cada dia i del futur immediat. El dia a dia de la seva Organitzaci\u00f3 roman endarrerit en carpetes amuntegades al calaix. \u201cJa ho farem, ara tenim molta feina, tenim una reuni\u00f3..<\/em>\u201d. Els \u00fanics papers que despatxa amb meticulosa puntualitat, s\u00f3n els informes per la direcci\u00f3 del partit i pels interventors quan s\u2019escau. Tots aquests documents els confecciona amb pulcritud i puntualitat brit\u00e0niques.<\/p>\n\n\n\n Ara, per\u00f2, igual que cada quatre anys, s\u2019adona que est\u00e0 neguit\u00f3s, menja poc i dorm malament. T\u00e9 un rau-rau permanent a l\u2019est\u00f3mac que es dibuixa involunt\u00e0riament a la cara, tot i que s\u2019esfor\u00e7a a dissimular-ho, tan b\u00e9 com la conjuntura li ho permet.<\/p>\n\n\n\n Est\u00e0 en plena campanya electoral: \u201c i si perdem ?\u201d <\/em>es pregunta secretament.<\/em><\/p>\n\n\n\n \u201d\u00bf I si tot i no perdre, apareix un llepaculs m\u00e9s llagoter que jo i qui sap si m\u00e9s ben preparat ? I si les retallades ?I si..? \u201c<\/em><\/p>\n\n\n\n Queden deu dies per les eleccions i avui l\u2019ansietat l\u2019aclapara. Ha d\u2019anar al m\u00edting. All\u00e0 busca l\u2019escalf dels companys, dels simpatitzants, de les banderes i dels periodistes. Es ref\u00e0 una mica. Pensa que tot sortir\u00e0 b\u00e9.<\/p>\n\n\n\n Al final, saluda i felicita conferenciants i amics i tots es congratulen m\u00fatuament de poder canalitzar i gestionar tota aquella energia de desitjos i esperances que s\u2019esmunyiran lentament i silenciosa , quan s\u2019enretirin les bambolines i s\u2019apaguin els llums de la sala.<\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s de tornada amb la fam\u00edlia cap a casa, comenta amb la dona l\u2019\u00e8xit del m\u00edting, mentre que ell segueix pensant que amb aquest candidat no arribaran enlloc.<\/p>\n\n\n\n Ja al llit, la ment, saltirona com sempre, el torna a interrogar i no el deixa descansar: \u201d i si perdem ? , i si el meu candidat no guanya ?, \u00bf i si aquella bec\u00e0ria enllepolidora, em pren el c\u00e0rrec ? \u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n I si ….<\/em>.?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L\u2019 alt c\u00e0rrec. Es creu graci\u00f3s, per\u00f2 no ho \u00e9s, es miri com es miri. \u00c9s menut i nervi\u00f3s, per\u00f2 t\u00e9 aquell posat altiu del qui se sap millor, perqu\u00e8 ell \u00e9s al costat dels que manen, \u00e9s clar. Ostenta … Continua llegint