![\"\"](\"https:\/\/balart.cat\/bloc\/wp-content\/uploads\/2022\/06\/2016-04-12-08.51.58-edited-200x300.jpg\")
Fem cua per visitar la casa de la moneda a Potos\u00ed. Obren a 1\/4 de 10 i un cop hem pagat l\u2019entrada de 40 BOB + 20 si vols fer fotos, formem tres grups de visitants: l\u2019espanyol, el franc\u00e8s i l\u2019angl\u00e8s. En el meu grup hi ha una rosa d’ulls molt clars i una bellesa natural que la fa destacar de la resta de dones. A mi se me’n va la mirada cap a ella sense adonar-me’n.
Mentre el guia va explicant la hist\u00f2ria de cada sala no puc deixar de mirar-la i com que me n’adono que possiblement estic vorejant els l\u00edmits de la seva comoditat, intento dissimular tant com puc.
Sovint hi ha un creuament mutu de mirades i si estem a prop, tamb\u00e9 un intercanvi de somriures de cortesia.
Fa fred. En un dels canvis de sala, ella aprofita el pati, per esguerrepar uns t\u00edmids rajos de sol que s\u2019esmunyen entre les altes teulades. Com que jo sortia a continuaci\u00f3 li faig: buscant el solet? I ella diu que s\u00ed i riu.
Al cap d\u2019una estona quedem atzarosament de costat i ella em pregunta si \u00e9s que estic viatjant o s\u00f3c resident. Li explico que s\u00ed, que estic viatjant. Ella diu que tamb\u00e9 per\u00f2 just a l\u2019inrev\u00e9s que jo, \u00e9s a dir de nord a sud i solament li queden dues setmanes de vacances.
Per\u00f2 \u00e9s evident que tu no ets espanyola? Li pregunto. \u2018No, s\u00f3c alemanya\u2019. I doncs i el teu castell\u00e0? \u2018Vaig estudiar a Saragossa\u2019. Doncs el parles molt b\u00e9….
Seguim caminant de costat i aprofito per preguntar-li si es que viatja sola. Comen\u00e7ava la resposta quan el guia, m\u00e9s inoport\u00fa no podia ser, torna a engegar unes explicacions que ja no m interessen gens ni mica. Ella calla i fem veure que escoltem.
Al cap d\u2019uns minuts fem un altre canvi de sala que ens permet seguir la conversa \u00bbVaig comen\u00e7ar el viatge amb el meu xicot i uns amics. Ell va haver de marxar aix\u00ed que ara segueixo sola i em vaig trobant amb diferents amics que tinc per Bol\u00edvia\u00bb.
El guia enceta la darrera explicaci\u00f3 a l\u2019ultima sala. Al finalitzar ens acomiada i sortim cap a la porta. Ens queden 50 metres de conversa. Caminem plegats. Ella s’acosta cada vegada m\u00e9s. La sento al meu costat, respira atropelladament. Li dic que jo viatjo per les persones: les residents i les que tamb\u00e9 viatgen.
Faig una pausa llarga, miro directament als seus ulls blaus i li deixo anar: mira no vull que m\u2019 interpretis malament per\u00f2 ets una dona especial que per algun motiu m’atraus d\u2019una manera prim\u00e0ria, que no puc controlar. \u00c9s com una energia que es genera involunt\u00e0riament i ens atrapa. Te n\u2019has adonat no?. S\u00ed, fa i \u2018jo tamb\u00e9 formo part d\u2019aquesta energia, tot i saber que probablement, durar\u00e0 poc, \u00e9s una sensaci\u00f3 molt potent\u2019.
S\u00ed, s\u00f3n uns instants intensos, per\u00f2 potser mai no n\u2019havies parlat tal i com ho estem fent ara, no?
Els seus p\u00f2muls anaven adquirint un to rosat, que la feien encara m\u00e9s atractiva. Estava corpresa i sufocada per\u00f2 em mirava fixament als ulls i jo seguia admirant els seus.
Sab\u00edem tots dos que ella no tornaria enrere ni jo deixaria de seguir endavant. Ens fem dos petons i ens desitgem tota la sort. Auf Wiedersenhen!
Un dels seus amics mira de lluny l’escena sense entendre res.
<\/p>\n\n\n\n
Ja L’enyoro…
<\/p>\n\n\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Fem cua per visitar la casa de la moneda a Potos\u00ed. Obren a 1\/4 de 10 i un cop hem pagat l\u2019entrada de 40 BOB + 20 si vols fer fotos, formem tres grups de visitants: l\u2019espanyol, el franc\u00e8s i … Continua llegint